Blog i noticies

Pots veure-ho amb l’exposició virtual Art i Aigua I: abans de l’arribada de l’aigua d’aixeta, on hem volgut mostrar com era la quotidianitat a través d’objectes de la nostra col·lecció. Per explicar l’ús d’aquestes peces hem utilitzat obres d’art d’altres museus on apareixen aquests objectes, cosa que permet veure’ls en context.

Els fets quotidians que tenim interioritzats avui dia eren completament diferents abans de l’arribada de l’aigua d’aixeta. Per beure aigua calia anar a fonts públiques i transportar-la amb objectes com el càntir. Per rentar la roba no hi havia alternativa, s’havia d’anar a un safareig públic. Allà, amb les fustes, es feia la bugada; un esforç important d’anar amunt i avall, però que tenia un petit avantatge: fer la xerrada amb altres persones que estaven fent la mateixa feina domèstica.

La higiene personal era una altra cosa; fins a mitjan segle XIX no es valorava gaire, però mica en mica van anar apareixent corrents que van vincular-la a la salut pública. Però, com ho feien les persones que es volien dutxar? Doncs es rentaven per parts, les mans, la cara o les aixelles, amb estris com el cossi. Només en determinades cases hi havia algun tipus de banyera, que s’havia d’omplir manualment. El fet de banyar-se no es vinculava a la higiene sinó a relaxar-se.

L’aigua d’aixeta va transformar la qualitat de vida i el benestar de les persones i, tal com expliquem a Art i Aigua II, l’espai domèstic va adaptar-se amb l’aparició de cambres de bany i una transformació de les cuines. Els serveis públics de bombers, jardineria o neteja també es van adaptar a la disponibilitat d’aigua.

En definitiva, les ciutats i els habitatges es van transformar gràcies a l’aigua, oferint així una millor qualitat de vida a la ciutadania.